Sant Ignasi Pelegrí mida gran

De l'Autobiografia de Sant Ignasi. Text recollit pel P. Luis Gonçalves da Camara entre 1553 i 1555)

A Montserrat, la vigília de la nostra Senyora de Març a la nit de l'any 1522, se'n va anar el més secretament que va poder a un pobre, i desposseint-se de tots els seus vestits, els hi va donar i es va vestir del seu desitjat vestit i va anar davant l'altar de nostra Senyora; unes vegades de genolls i altres dempeus, amb el seu bordó a la mà, va passar tota la nit. I en clarejar va partir per no ser conegut, i se'n va anar, no pel camí dret de Barcelona, ​​on trobaria molts que el coneguessin i l'honressin, més desviar-se a un poble, que es diu Manresa, on determinava estar en un hospital alguns dies, i també notar algunes coses al seu llibre, que portava ell molt guardat, i amb què anava molt consolat. Anant ja una llegua de Monserrat, li va aturar un home, que venia amb molta pressa darrere, i li va preguntar si havia ell donat uns vestits a un pobre, com el pobre deia; Ignasi responent que sí, li van saltar les llàgrimes dels ulls, de compassió del pobre a qui havia donat els vestits; de compassió, perquè va entendre que el vexaven, pensant que els havia furtat.